Jeudi 1 octobre 2009
El base del Masnou, més conegut pels amics i seguidors d'aquest blog com l'Innombrable, no tornarà a veure en directe, mentre sigui jugador del Bar$a, un partit del seu equip de
futbol: l'Espanyol. Aquesta petició neix de la directiva blaugrana que no veuria amb bons ulls l'opció que el nou ídol de la Catalunya satisfeta presenciés un partit dels
blanc-i-blaus al nou estadi de Cornellà-El Prat. Fins la temporada passada, l'Innombrable sempre que podia acostumava a seguir en directe els partits de l'Espanyol des de l'estadi de Montjuïc. A
partir d'ara, si el noi vol veure els pericos en directe s'haurà de posar una disfressa, com per exemple un nas de plàstic, unes ulleres de sol o una perruca rossa.
Un episodi més en aquest serial que sembla no tenir fi i que ja està adquirint cert patetisme. Encara recordo quan fa cosa d'un any i mig la mare de l'Innombrable declarava en el programa "Els matins" de Catalunya Ràdio presentat, en aquella època, per Antoni Bassas: "El meu fill és un nen molt estrany; tots els seus amics són del Barça però ell és de l'Espanyol". Suposo que ara entre la Tona, l'Esteve, en Germán, el seu advocat, el director de Nike, la gent de McDonald's, els de Renfe i el porter de la seva escala estant intentant portar el nano pel camí de la normalitat. Tot, sense adonar-se que estan creant més que mai un producte mediàtic sense solta ni volta. Som conscients que hi ha molts diners en joc però algú podrà posar seny en aquest assumpte? El jugador té veu i vot? Algun cop es mullarà i dirà què pensa de tot plegat? O els diners un cop més prevaldran per sobre dels sentiments?
Un episodi més en aquest serial que sembla no tenir fi i que ja està adquirint cert patetisme. Encara recordo quan fa cosa d'un any i mig la mare de l'Innombrable declarava en el programa "Els matins" de Catalunya Ràdio presentat, en aquella època, per Antoni Bassas: "El meu fill és un nen molt estrany; tots els seus amics són del Barça però ell és de l'Espanyol". Suposo que ara entre la Tona, l'Esteve, en Germán, el seu advocat, el director de Nike, la gent de McDonald's, els de Renfe i el porter de la seva escala estant intentant portar el nano pel camí de la normalitat. Tot, sense adonar-se que estan creant més que mai un producte mediàtic sense solta ni volta. Som conscients que hi ha molts diners en joc però algú podrà posar seny en aquest assumpte? El jugador té veu i vot? Algun cop es mullarà i dirà què pensa de tot plegat? O els diners un cop més prevaldran per sobre dels sentiments?
En fi, ser de la Penya no està ben vist i ser de l'Espanyol, tampoc. Quin serà el proper pas del famós entorn? Deixar de viure al Masnou? Fer-se dir per un altre nom? Anar amb xofer als
entrenaments? Algú va dir que el bon català ha de ser soci del Barça, soci del RACC i client de la Caixa. Jo sóc soci de la Penya, no sóc soci del RACC i sóc client de la Caixa
Penedès. Sóc un mal català?
Força Penya!
